Nu, a casa, amb la mitja consciència de tenir encara el flagel a la mà i l’alienament espetegant també coll avall. Passen coses rere les finestres. Prenc el telescopi i miro. Hi ha un home nu enganxat a una pantalla, com si s’hi hagués fos masturbatòriament. Abans de sortir a sopar hi és, en tornar, hi és encara, les persianes mig abaixades, com parpelles que vessen d’embolic. Quins desendreços deuen servar? Em pregunto. Quedar-se molt temps a casa vol dir viure ja en un altre món. Ho penso fugaçment: fa una mica de paüra.
La caverna
Publicat per jordi relaño
Interferòmetre narratiu. Periodista freelance · guionista amb Fulvio Capurso. La importància d'escoltar biografies abans d'apiconar-les: bit.ly/2NLvojP Mostra més entrades
Cargolant el món 
Reblogged this on cargolantelmón.