Fer edifici amb bocins de cristalls
sobre un vertigen de batec sísmic
no preveure ni un sol estrall
deixant de jugar amb arrels i lèxic
suspès en l’aire des del primer esclat
la xarxa de veritats tensa trontolla
els colors comencen a mudar
i l’aiguat del deliri encara sadolla
S’enretiren les muntanyes enllà
a l’erial els profetes dormen
els rius ja no arriben al mar
i les veritats de foc es fonen
La nova realitat no conté cendra
el trànsit resta verd entre runes
i llucant a ja contrasol s’endevina
la columna compacta i eterna
d’un nou SÍ
Cargolant el món 