Tardor

  Quan la multitud va abandonar la pauta al petit monitor el vigilant va prémer el botó i  van ploure antidisturbis.

Porta 2: tsunami

En aquell grapat de globus n’hi havia un o eren les 7. Un home en pijama plorava en veure el sol que es llevava sobre el mar: Barcelona s’enfonsaria. Feia fred d’hivern i amb un thermos de te calent i alguna cosa per menjar, mirava la ciutat que era tan lluny d’aquell terrat. La mirava

Porta 1: un suau principi de closca

Avenir: vint-i-set d’octubre. Dret damunt la muntanya pelada em miro el Tibidabo. És de nit, de nit freda i fa molt vent. Com he acabat venint aquí és una altra part de la història i jo, senzillament, sóc un altre. Avui m’empenyia un deute, el deure, un retard o les tres coses alhora. Ahir havia